PILOTA VALENCIANA SUECA

Glossari de la Pilota Valenciana

    Aquesta pàgina és un resum del vocabulari del joc de pilota on s'han inclós les paraules més utilitzades en aquest món.

A B C D E F G L M P Q R T V X

A

Aficcionat

    Persona a la qual agrada el joc i que sol freqüentar les partides. També, persona que practica el joc de manera no professional.

Aire

    Parts del trinquet, com ara l'escala o el tamborí, en les modalitats d'escala i corda o galotxes, on pot rodolar o colpejar la pilota sense que s'interrompa el joc; i també les galeries dels frontons si la pilota es torna.

Alfarrassar

    Pronosticar el resultat d'una partida abans de començar-la.

Amagar

    Col·locar la pilota en llocs on resulta dificil de tornar per part del jugador contrari.

Assentada

    Lesió, generalment en colpejar una pilota forta amb la mà insuficientment calenta, que es produeix a les articulacions i que consisteix en una tumoració dolorosa que impossibilita el jugador de tocar la pilota.

Inici

B

Badana

    Pell assaonada d'ovella, molt flexible i suau, amb que s'elabora un tipus determinat de pilota utilitzat freqüentement en el joc de les modalitats de carrer.

Balconet

    Plataforma d'obra envoltada d'una barana situada sobre la llotgeta, a mà dreta del dau.

Banqueta

    Tauleta de tres petges, col·locada amb certa inclinació, que s'utilitzava antigament per a picar-hi la pilota abans d'efectuar el traure.

    A les galotxes de Monòver, banc d'obra adossat a la muralla de la dreta de qui trau, d'una alçària de 50 cm. i 40 cm., aproximats, de costat, davall mateix la corda, on s'ha de picar la pilota, obligatòriament, abans de traure de palma en les partides de parelles.

Banquets

    Bancs allargats i de baixa alçària situats sota la corda del trinquet i que són ocupats per aquells aficcionats més entesos o amb inclinació per les travesses.

Blau

    Jugador o equip que du la faixa blava i d'anvuvi és considerat inferior i amb menor experiència en una partida.

Inici

C

Cabàs

    Receptacle fet de palma, o de llata, que era utilitzat per a traure les pilotes en aquells trinquets o carrers on s'encalaven moltes, i, per tant, la capacitat del caixonet era insuficient per a les que es suposava que s'havien d'utilitzar.

Cadafal

    Graderia esglaonada per a seure-hi els espectadors que es sol emplaçar immediatament després de la línia de falta, en la part del rest, en les modalitats de carrer.

Caixonet

    Caixa petita de fusta, d'unes mides aproximades de 30 cm. de llargària i 20 cm. d'amplària, oberta i dividida en diferents compartiments on es guarden les pilotes que han de ser utilitzades al llarg d'una partida i que, al trinquet, sol estar dipositada a la llotgeta de baix on la custodia el jurat del dau.

Careta

    Cara vertical del primer graó de l'escala lateral del trinquet que, amb una alçària mitjana de 0,73 m. és superior als restants, i que en tenir una certa inclinació afavoreix que la pilota que hi colpetge modifique la seua trajectòria i, per tant, desconcerte els pilotaris.

Carreró

    Corredor central que es deixa a la parada per a permetre el pas del jugador quan retrocedeix per jugar la pilota a l'aire.

Casa

    Obertura realitzada, generalment, en el frontó de la part del dau al trinquet, que comunica els vestidors amb el terreny de joc i per la qual eixen els jugadors i que en ocasions és buscada pels jugadors per amagar-hi la pilota.

Casar

    Igualar, el marxador, la quantitat de diners jugats en les travesses a cada costat.

Catedra

    Grup d'aficionats entesos en el joc que assisteixen regularment a les partides i que ja abans del seu començament s'hi decanten, i amb ells les travesses cap a un equip o l'altre.

Corda

    Cordell gruixut format per un conjunt retort de dos cordons o més de cànem, també retorts, que es fixa a les parets laterals per mitjà d'unes anelles metàl·liques situades a una alçària mitjana d'1,90 m. i màxima de dos metres, que es penja normalment al quatre i mig del trinquet i serveix per a dividir el terreny de joc en dues parts en la modalitat d'escala i corda i que hi porta adossada, opcionalment, una xarxeta per a facilitar la seua visió.

    En la modalitat de galotxes de Monòver, cordell gruixut format per dos cordons de cànem o més retorts, que es fixa a les parets laterals per mitjà d'unes anelles metàl·liques situades a una alçària aproximada d'1,20 m. encara que al centre aquesta és de 0,95 m., que porta adossada una xarxeta per a facilitar la seua visió i protegir el davanter, i per damunt la qual han de passar totes les pilotes jugades de bo.

D

Dau

    Espai situat a l'angle que forma l'escala amb el frontó de la part de dalt del trinquet, on ha d'introduir-se la pilota en la ferida i que està delimitat per dos rectangles, un a la paret del rebot, que té unes mesures mitjanes entre els diferents trinquets del país de 2,20 m. d'alçària i 2,69 m. d'amplària i un altre a terra de 3,05 m. d'ample i 2,79 m. de llarg.

Davanter

    Jugador que juga davant en la modalitat de les galotxes de Monòver.

Desafiu

    Partida de pilota en la qual, des del principi, hi ha una quantitat de diners, més o menys elevada, que es juguen entre els participants o entre els padrins.

Desmancar-se

    Produir-se una lesió, sobretot en entrar a pilotes de volea i en jugadors d'edat avançada, en la part superior del braç, que impossibilita el jugador de golpejar la pilota per dalt durant una temporada.

Despanyar-se

    Perdre l'equilibri en el moment de jugar la pilota.

Despenjar

    Arreplegar les pilotes que durant la partida del carrer han estat encalades a les teulades, les terrasses o els balcons.

Didal

    Peça tubular, de pell o de lona, tancada per un extrem amb un casquet de diferents materials, que serveix per a protegir els dits, sobretot, de les raspades en la modalitat de raspall.

E

Encabotar

    Entropessar una pilota en algun balcó o objecte enganxat a la paret quan anava ben llançada.

Encaix

    Juntes del sòl del trinquet amb l'escala o la paret.

Encalar

    Llançar una pilota a un lloc d'on és fàcil de recobrar, com una teulada o un balcó al carrer, o a la galeria, si es juga al trinquet.

Escala

    Graderia de quatre graons, el primer dels quals és més alt que els restants, que té una alçària mitjana entre els diferents trinquets del país de 2,29 m. i una amplària de 2,71 m. i un desnivell d'un 5,58 per cent cap a les lloses per a assegurar la caiguda d'escala, on s'asseuen els aficcionats i que, a l'efecte de joc, es considera aire.

Escaleter

    Jugador de pilota que actua darrere en un trio o una parella, en la modalitat d'escala i corda, i que, per tant, fa el dau en els jocs de fer i resta en els de restar, i normalment és l'encarregat de jugar les caigudes d'escala.

F

Faixa

    Peça de roba molt més llarga que ampla que es cenyeixen els jugadors a la cintura i que serveix per a diferenciar els equips pel seu color, roig o blau, que destaca sobre el blanc complet de la indumentària.

Federació

    Organisme que agrupa els equips participants d'una mateixa modalitat esportiva i que té per missió organitzar les competicions i fixar-ne les normes del joc, així com promoure'n la pràctica, en aquest cas la Federació de Pilota Valenciana.

Ferida

    Acció i efecte de ferir.

Feridor

    Jugador que fereix, siga el punter, que fereix i es fa enrere, siga un altre, que s'encarrega exclusivament de ferir i no juga.

Ferir

    Posar la pilota en joc, en les modalitats de carrer on no es trau o al trinquet amb escala i corda, impulsant-la amb destresa i no amb força i sempre amb l'obligació de col·locar-la dins del dau, tenint present que, al trinquet, després de botar la pilota contra la pedra, l'haurà d'enviar contra la muralla que té a la dreta de tal forma que hi pique per dalt la ratlla de la ferida.

Frare

    Bisell vertical, de metre i mig d'alçària, que mata l'angle que forma el frontó amb cadascuna de les muralles laterals i que termina en punta en la seua part superior.

    Modalitat de joc de pilota practicada a les comarques del nord del País Valencià i sud de Catalunya molt semblant per les seues regles al frontó i que s'en diferència perquè es practica a l'interior d'un edifici rectangular d'uns 30 m. de llargària i 8 m. d'amplària, tancat per quatre parets on pot colpejar la pilota, i que té dos frares, que donen nom a la modalitat, els quals tenen com a finalitat desviar la trajectòria de la pilota per a impossibilitar el joc del contrari.

Frontis

    Paret frontal, de 10 m. d'alçària i 9 m. d'amplària, contra la qual es colpeja la pilota en la modalitat de frontó.

Frontó

    Edifici de planta rectangular, d'uns 25 m. de llarg i 10 m. d'ample, on es practica el joc de paret o de frontó amb una paret frontal o frontó contra la qual es colpeja la pilota sempre per dalt la xapa de falta situada a 1 m. d'alçària, una lateral situada a l'esquerra dels jugadors i una altra situada darrere els jugadors on pot rebotar la pilota, una ratlla a la part dreta del jugadors que delimita el terreny de joc i dues paral·leles al frontó que delimiten la zona on ha de col·locar-se la pilota del traure: la primera, la ratlla de traure, per a marcar d'on ha de passar, i la segona, la ratlla de passa, ja prop del rebot, per a indicar d'on no pot passar.

    Modalitat del joc en la qual, a diferència de les modalitats valencianes, la pilota no es colpeja directament entre els jugadors contraris, sinó contra una paret situada enfront, on ha de pegar per damunt la xapa de falta del frontis, situada a una altura d'1 m., i cada punt s'inicia traient des de la ratlla de traure, que pot variar segons el pacte, de tal manera que pegue la pilota a la paret i bote entre la ratlla de falta de traure i la de passa, per continuar el joc impulsant la pilota alternativament a l'aire o al primer bot, abans o després d'aplegar al rebot, fins que un dels dos equips cometa falta per llançar la pilota fora del límits del terreny de joc, enviar-la davall de la xapa de falta del frontó o jugar-la al segon bot.

G

Galeria

    Grada situada en la part de dalt dels frontons, on alguns trinquets tenen una simple terrassa amb cadires, i uns altres, la major part, banquets esglaonats per a poder seure-hi el públic, des d'on es pot tornar la pilota de bo, i si hi queda encalada la pilota és quinze de qui l'ha llançada.

Galló

    cada un dels vuit triangles que componen la pell de la pilota de vaqueta.

Galotxa

    Branca petita que antigament marcava el punt per dalt el qual s'havia de passar la pilota en l'acte de la ferida en la modalitat de galotxa.

    Modalitat tradicional del joc de pilota al carrer en la qual, en el moment de la ferida, la pilota havia de ser llançada per dalt la galotxa, per a després caure al dau i ser jugada per qui fa la galotxa o el bot i que, a partir d'aquest moment, es jugava seguint les mateixes regles del joc de llargues.

    Modalitat moderna del joc de pilota al carrer en la qual es col·loca una corda, de part a part, a una altura d'1,60 m. que divideix el terreny de joc en dues parts iguals, i a una distància de 12 m. de la qual es penja una altra, a una altura aproximadament de 2,70 m., la qual només es tindrà en compte a l'hora de la ferida que es realitza des del centre del terreny de joc, de manera que la pilota passe per damunt la corda de galotxa per a després caure al dau i ser colpejada al bot o a volea i que, a partir d'aquest moment, es regeix per les mateixes regles que la modalitat del trinquet amb escala i per dalt corda, de tal manera que la pilota sempre haurà de passar per dalt la corda de falta.

Galotxer

    Jugador de galotxa.

Galotxes

    Edifici rectangular tancat on es practica la modalitat de les galotxes de Monòver, de 20 m. de llargària i 3,50 m. d'amplària, que no té escala lateral com el trinquet i sí, però, corda central, penjada a les parets laterals a una altura d'1,20 m. encara que al centre només assoleix una altura de 0,95 m., sota la qual es situa el quadre per a ferir, i que té la seua principal característica en els caixons que es troben als quatre angles que formen les muralles laterals amb els frontons, on els jugadors intentaran d'introduir la pilota per tal d'aconseguir ràpidament el quinze.

    Modalitat de joc practicat a les localitats de Monòver i El Pinós a les Valls del Vinalopó, amb una pilota feta de borra, llana o fil i vetes cosides o cinta adhesiva, més grossa que la de vaqueta, i que es juga, com en la modalitat amb escala i corda, passant la pilota per dalt la corda central, al primer bot, dins un trinquet de dimensions reduïdes en partides que tenen una duració de dotze jocs, els quals tenen el valor d'un sol punt i no de cinc, amb la peculiaritat que, en les partides per parelles, el traure sempre es realitza de palma des de la banqueta situada a la vora de la corda i amb els peus dins un quadre que hi ha adossat, i ha de col·locar-se dins el quadre de falta, prop de l'escala i que té com a característica principal l'existència dels caixons, als quatre angles del terreny de joc, on els jugadors intenten d'introduir la pilota per a aconseguir més ràpidament el quinze.

Graó

    Cadascuna de les quatre peces de l'escala del trinquet, d'una alçària aproximada de 0,33 m. excepte el primer, el frontal del qual s'anomena careta, que amida al voltant de 0,73 m.; d'una amplària aproximada de 0,60 m. excepte el quart, que ha de permetre seure-hi els espectadors i transitar-hi per la qual cosa amida al voltant de 0,90 m., i un pendent aproximat del 5,5 per cent per a assegurar la caiguda de la pilota.

Guant

    Coberta de les articulacions i de part del palmell de la mà del jugador, feta amb badana de corder, que es posa sobre la mà damunt un esparadrap, a vegades, i un naip doblegat o una planxeta com a protecció per als violents colps de la pilota, i que es lliga amb unes vetes al canell.

L

Llargues

    Modalitat del joc de pilota més estesa en temps passats, que ha donat origen a unes altres, que es practica en un carrer de 8 a 10 metres d'amplària i que ve delimitat longitudinalment per tres ratlles, dues que en marquen els límits, la del traure i la del quinze,  les quals solen haver-hi 80 passes, i la tercera, la ratlla de falta, la distància de la qual respecte a la primera pot oscil·lar, segons el pacte, entre 50 i 60 passes. Hi participen dos equips de quatre pilotaris, entre els quals qui trau és el jugador més important i consisteix a colpejar la pilota, sempre a l'aire o al primer bot, d'un equip a l'altre, de tal manera que s'aconsegueix quinze quan s'ultrapassen les ratlles de quinze. La seua característica principal i de màxim interés és el sistema de les ratlles, ja que tot el joc girarà al seu voltant: els uns intentant aconseguir-les per a obtenir el traure, i els altres, defensant-les.

Llotgeta

    Compartiment del trinquet destinat al públic, situat a la dreta del dau, a l'angle que forma la muralla i el frontó.

M

Marxa

    Cadascuna de les fustes o telles, en el joc de carrer, que es col·loquen on es fa una ratlla perque s'hi ha aturat la pilota, i que van marcades amb els números 1 o 2, per a indicar si és la primera o segona ratlla que aconsegueix un equip.

Marxador

    Qui és dipositari i intermediari de les travesses i porta com a distintiu un davantalet de cuiro on guarda els diners travessats.

Marxar

    Assenyalar i gestionar les travesses del trinquet.

Mitger

    Jugador que es situa, en un equip de tres, entre l'escaleter i el punter, o siga que juga al mig, i que té com a missió interceptar les pilotes tallades de corda, dificils de jugar per a l'escaleter, i terminar quinzes amb la volea, tirant la pilota a la llotgeta o galeria.

Muralla

    Qualsevol dels dos murs laterals del trinquet.

P

Parada

    Aturada de la pilota pel contacte amb alguna part del cos d'algun aficcionat assegut a l'escala, moment en que es posarà de nou en joc mitjançant una caiguda d'escala.

Partida

    Conjunt de jugades que es realitzen entre dos equips fins a arribar a un límit fixat d'antuvi, que pot ser molt variat al carrer pels seus diferents sistemes de puntuació, i que al trinquet sol ser de 60 punts o 12 jocs en la modalitat d'escala i corda, i de 25 punts o 5 jocs en la modalitat de raspall.

Passador

    Jugador que no té gran potència, però que és hàbil per a superar la corda i no dóna cap quinze per perdut.

    Corredor central que es deixa en la parada per a permetre el pas del jugador quan retrocedeix per a jugar-la a l'aire.

Pedra

    Punt assenyalat en un rajol del paviment del trinquet, un poc abans de la corda i al costat de l'escala, on es bota la pilota per a ferir.

Picar

    Botar la pilota, contra la pedra o el dau en el cas del trinquet o sobre la banqueta o rajol de traure al carrer, per efectuar la ferida o el traure.

Pilotam

    Conjunt de pilotes.

Pilotari

    Jugador de qualsevol modalitat de Pilota Valenciana.

Piloter

    Artesà dedicat a l'elaboració de les pilotes de vaqueta.

Planxa

    Peça metàl·lica que alguns jugadors es col·loquen, sola o com a reforç d'un naip entre la mà i el guant, per a protegir-se dels colps de la pilota.

Pont

    Protecció subjectada mitjançant esparadrap al palmell de la mà, en aquell punt on s'ha produït una assentada.

Postor

    Persona que travessa.

Postura

    Quantitat de diners que es travessen en una aposta.

Prendre

    Acceptar una travessa.

Professional

    Jugador que ha fet del joc de pilota la seua professió, cosa que només ocorre en les modalitats de raspall i escala i corda jugades en trinquet.

Punter

    Jugador que fa la punta, es situa davant el mitger i sol ferir.

Q

Quinze

    Cadascun dels quatre punts que, en guanyar-se, fan pujar la comptabilitat en el joc: de res a quinze, de quinze a trenta, de trenta a val i de val a joc.

R

Racó

    Angle que forma la intersecció de les muralles i els frontons del trinquet.

Raspada

    Colp assestat a la pilota en la modalitat de raspall quan la pilota roda per terra o bé hi ha quedat detinguda.

Raspall

    Modalitat del joc de pilota que es juga al carrer o al trinquet, normalment a vint-i-cinc punts o cinc jocs, en què el joc comença traient des del dau després de botar-hi la pilota; la qual, una vegada en moviment, podrà anar per l'aire o per terra, i en aquest cas caldrà raspar-la, d'on prové el nom del joc, moure's o aturar-se, mentre no pegue als tamborins del trinquet, cosa que, contràriament al joc a l'alt, és falta i no aire, o anar als frontons, si no es jugada de bó al rebot; o mentre els jugadors del rest no l'envien a la llotgeta o a la galeria del dau, si no hi està privada, o no ultrapasse les línies que delimiten el terreny de joc al carrer.

Rest

    Pilotari que juga darrere en un equip, trio o parella.

Restar

    Tornar, des de la part més endarrerida del terreny de joc, la pilota llançada pel qui trau o fa el dau, segons les característiques de la modalitat.

Roig

    Color que distingueix l'equip que duu cenyida a la cintura la faixa roja i que en general és el que té una major experiència.

T

Tallar

    Pegar a la pilota de manera que passe molt forta i ajustada a la corda.

Tamborí

    Bisell de 25 cm. de base i 25 cm. d'alçària que hi ha als edificis del trinquet d'escala i corda i raspall, en les galotxes de Monòver i al frontó; als dos primers per matar l'angle que formen els frontons amb el sòl del trinquet, tant a la banda del rest com a la del dau, i que és considerat aire en el joc a l'alt i galotexes i falta en el raspall, i al tercer per matar l'angle del rebot amb el sòl del frontó que es considera, també, aire.

Traure

    Iniciar cadascun dels quinzes d'una partida del trinquet o del carrer en aquelles modalitats del joc en què no es fereix, impulsant la pilota d'un colp amb totes les forces de què és capaç el jugador des d'un punt determinat cap als contraris que l'han de tornar.

Travessa

    Aposta que es fa a favor d'un dels equips contendents blaus o rojos, siga sobre el resultat d'una partida, siga sobre el resultat dels iguals.

Trencar

    Canviar la pilota bruscament de trajectòria després d'entropessar amb algun objecte.

Treta

    Quinze aconseguit directament de traure o ferida sense que intervinga el jugador contrari.

Trinquet

    Lloc clos per a jugar a pilota de forma rectangular i de mesures variables, entre 7,58 i 9,90 m. d'ample i 56 i 58 m. de llarg, que té com a parts fonamentals les parets que el tanquen, muralles i frontons; les galeries, situades a la part superior dels frontons; l'escala, adossada a la muralla de l'esquerra del dau; la corda; el dau; la pedra, i la llotgeta.

Trinqueter

    Amo o administrador d'un trinquet, que organitza les partides i cobra les marxes de les travesses.

V

Vaqueta

    Pell del bescoll del bou amb què es folra o es recobreix la clàssica pilota del joc valencià.

X

Xapa

    Planxa metàl·lica enganxada al frontis, en la modalitat del frontó, a una altura de 1 m., per damunt la qual ha de colpejar tota pilota.

Font:
"Reglaments"
FEDERACIÓ DE PILOTA VALENCIANA